Genoll
El genoll és l'articulació que connecta la cuixa amb la cama. Suporta el pes del cos i permet mantenir l'equilibri (pel que ha de proporcionar estabilitat) i, alhora, caminar, córrer, pujar o baixar escales, seure i orientar el peu sobre superfícies irregulars (pel que aconsegueix gran mobilitat). És fonamental per al desplaçament.
Els seus principals moviments són flexió i extensió. I també rotació, cap a l'interior i cap a l'exterior
Com funciona el genoll? La aspra, funciona de manera semblant a una frontissa (més complexa perquè té certa rotació) que uneix dos ossos, el fèmur (os de la cuixa) i la tíbia (os de la cama). Els extrems dels ossos estan recoberts de cartílag, que actua com a amortidor i evita el fregament entre els mateixos.
De què està formada genoll?
La part òssia la formen el fèmur (os de la cuixa), la tèbia (os de la canyella) i la ròtula (ròtula). Els músculs impulsen el moviment del genoll i la cama. I els tendons subjecten els músculs als ossos.
El fèmur és l'os de la cuixa, al qual s'ancoren els principals lligaments del genoll.
Els extrems del fèmur presenten dues formes arrodonides, trucades còndils, seva superfície llisa facilita el moviment sobre el menisc.
El peroné és l'os on s'ancoren els lligaments laterals i el bíceps femoral (tendó).
• El genoll està revestida d'una membrana sinovial. La membrana sinovial produeix un líquid que lubrica i nodreix l'interior de l'articulació.
• El cartílag articular és la superfície llisa que es troba a l'extrem del fèmur i la tíbia. Quan aquesta superfície es fa malbé, es produeix en artritis.
Els lligaments son teixits tous que proporcionen estabilitat al genoll, ajuden a controlar el moviment unint els ossos del genoll.
El LCA es troba al centre de l'articulació del genoll i s'estén des del còndil extern del fèmur (os de la cuixa) fins a la tíbia (os de la cama), a través del centre del genoll. El LCA evita que la tíbia es desplaci cap endavant respecte al fèmur, també frena la rotació interna excessiva de la tíbia respecte al fèmur. Quan un d'aquests lligaments es fa malbé greument, genoll perd l'estabilitat en posar el peu a terra, el genoll es dobla i cedeix.
El LCP evita que el fèmur s'allunyi massa de la tíbia. Proporciona un eix central al voltant del qual gira el genoll. Sol lesionar molt menys que el creuat anterior (LCA).
Els lligaments laterals complementen l'estabilitat, eviten que el genoll es desviï cap a dins o cap a fora.
Principals problemes del genoll
El genoll és una articulació vulnerable a patir lesions, algunes requereixen cirurgia i altres poden solucionar sense. Les lesions de genoll són el motiu més freqüent pel qual es va a un cirurgià ortopèdic. Els esportistes pateixen de vegades lesions en els lligaments dels genolls. Dels quatre lligaments principals, el lligament creuat anterior (LCA) i el lligament medial Col · lateral (LCM) són els que solen lesionar en els esports. La lesió del lligament creuat posterior (LCP) és menys freqüent.
• Lesió del lligament creuat anterior (LCA) Un brusc canvi de direcció, frenar en sec mentre es corre o aterrar d'un salt poden causar esquinços al lligament creuat anterior.
• Lesió al lligament lateral extern (ON) Les lesions del lligament lateral extern generalment les causa una força o torsió que obri la part externa del genoll. Aquest tipus de lesions són freqüents en els esports de contacte.
• Lesió del lligament creuat més tard (LCP) El lligament creuat posterior es lesiona quan una persona rep un cop a la part davantera del genoll o s'ensopega.
• Desgarro del cartílag El menisc és un cartílag resistent i elàstic que està unit als lligaments del genoll i actua com un amortidor. En les activitats esportives, el menisc es pot esquinçar en girar, pivotar, frenar o rebre un placatge. Sovint les lesions de menisc són fruit d'un contacte directe. >Trasplantament de menisc
• Artritis. La l'osteoartritis de Genoll o artrosi és l'etapa final de la deterioració màxim del cartílag articular, es pugui arribar a ella per diversos mecanismes (obesitat, traumatismes, genètic ...). Quan fracassen els tractaments mèdics (pèrdua de pes, antiinflamatoris no esteroïdals, condroprotectors, descàrrega amb bastons, modificació de la marxa…) s'ha d'acudir a les pròtesis articulars.