Fractures
Cridem fractura a la trencament d'un os. Hi ha molts tipus de fractures. Els ossos sans són molt forts i capaços de suportar grans forces, però sotmesos a una força excessiva poden fracturar.
La reparació comença just després de la fractura, quan les cèl · lules desencadenen una sèrie de processos de regeneració, que han de ser supervisats i dirigits perquè la curació sigui l'adequada.
L'os pot trigar a curar entre unes setmanes i uns mesos, segons el tipus de fractura, on està i si es tracta d'una fractura oberta o tancada. És important mantenir la salut dels ossos mitjançant una bona alimentació, exercici i dosis reparadores de llum solar.
Una fractura és una ruptura o una pèrdua de continuïtat d'un os. Es produeix per un traumatisme, un cop directe a la indirecta, com una torsió, un arrencament (si es fa força sobre la inserció d'un tendó), O bé per fatigui (si es fa força sobre l'os de forma perllongada i intermitent). Diem que una fractura és oberta si l'os trencat trenca la pell i hi ha ferida. Si no hi ha ferida ni trencament de la pell ni danya cap teixit circumdant, es diu fractura simple o tancada. Així mateix, les fractures poden ser parcials o totals. Quan la fractura és incompleta, i els fragments no se separen, s'anomena fissura.
Causes
Les fractures solen ser resultat d' accidents, caigudes o lesions esportives. També poden estar causades per malalties com l'osteoporosi, que debilita els ossos o per la pèrdua de massa òssia.
Símptomes
Els símptomes d'una fractura poden incloure:
- Dolor intens.
- Inflamació
- Hematomes, blaus a la pell o decoloració al voltant dels ossos o les articulacions.
- L'extremitat afectada està doblegada en un angle inusual.
- Hemorràgia, si es tracta d'una fractura oberta.
- Entumiment i formigueig.
- Incapacitat per moure o suportar el pes del cos sobre l'extremitat afectada.
- Sensació o so grinyolant en l'os o en l'articulació.
Quan algú es fractura un os pot posar-se pàl · lid i marejar a causa del dolor.
Què fer?
Davant d'una fractura, cal buscar ajuda mèdica immediatament. És possible que la fractura s'hagi enguixar o se li hagi d'aplicar una fèrula. De vegades s'ha d'emprar la cirurgia per col · locar plaques, claus o cargols per tal de mantenir l'os al seu lloc.
A menys que sigui absolutament necessari, no s'ha de moure a una persona amb una extremitat fracturada, fins que un professional sanitari l'hagi immobilitzat.
Diagnòstic
Les fractures es diagnostiquen mitjançant un examen físic a través del qual el metge avalua l'estat general de la persona i l'abast de la lesió.
I en general, el diagnòstic es confirma mitjançant radiografia, que proporciona imatges clares de l'os i mostra si està trencat o no, on és exactament la fractura i de quin tipus és.
També pot ser necessària una ressonància magnètica o una tomografia.
Tractaments
El tractament d'una fractura varia molt segons el tipus de fractura, la seva localització, el grau de desplaçament de l'os i l'estat general del pacient. Però sigui com sigui la fractura, sempre cal tornar a posar l'os al seu lloc i evitar que es mogui fins que curi. La recol · locació de l'os al seu lloc pot precisar anestèsia i també cirurgia.
Immobilització
Després de col · locar l'os al seu lloc, els extrems han immobilitzar perquè es soldin en la posició correcta.
Per a la immobilització es pot emprar:
- Guixos o ortesis (són dispositius externs que, en aquest cas, immobilitzen les fractures fins que guareixin).
- Plaques i cargols metàl · lics, mitjançant tècniques mínimament invasives.
- Claus intramedul · lars (que són varetes d'acer internes) al centre dels ossos llargs, com el fèmur i la tíbia.
- Fixadors externs, dispositius metàl · lics o de fibra de carboni que semblen bastides al voltant del cos i subjecten directament l'os a través de la pell.
La immobilització dura entre dos i vuit setmanes, depenent de la medul · la òssia i les complicacions que es puguin produir.
- La majoria de fractures es curen amb èxit un cop l'os s'ha col · locat en el seu lloc correctament i s'immobilitza.
- De vegades, quan l'os s'ha curat es necessita fisioteràpia per recuperar la força dels músculs i tornar la mobilitat.
- Quan els ossos no es curen o triguen a curar, es pot utilitzar la teràpia d'ultrasons. S'aplica el ultrasò de baixa intensitat a la zona de la fractura.
- Si les fractures no curen, de vegades és necessari un empelt d'os.
Recuperació
El procés de curació d'una fractura requereix temps, descans i és recomanable una bona alimentació. Les fractures triguen un temps a curar segons on estigui trencat l'os i el severa que sigui la fractura.
Durant la seva recuperació la zona afectada sol perdre força muscular. El doctor li recomanarà exercicis específics per recuperar la força muscular, la flexibilitat i la mobilitat de l'articulació.
Prevenció
La pèrdua de densitat dels ossos forma part del procés natural d'envelliment. A partir dels 40, els ossos comencen a perdre densitat i les probabilitats que es produeixi una fractura augmenten.
La salut dels ossos ve determinada en gran mesura per la genètica, però també per altres factors com l'alimentació, l'exercici, el consum d'alcohol, el pes corporal i el tabaquisme.
Importància de l'alimentació
Una dieta rica en calci és important per mantenir els ossos sans. Les fonts de calci són: la llet, el formatge, el iogurt i les verdures. La vitamina D, que es troba en els ous i els peixos grassos, ajuda al cos a absorbir el calci.
Exercici físic
Els ossos es fan més forts i més densos si es realitza exercici físic amb regularitat.
És particularment important que la gent gran es mantinguin actives, per ajudar a reduir el risc de fractures.
La llum del sol fomenta la formació de la vitamina D a la pell, que és necessària per mantenir la salut dels ossos.
Durant la menopausa
Després de la menopausa, les dones produeixen menys estrògens (que són les hormones femenines que regulen l'ús de calci).
És molt important que les dones enforteixin els seus ossos abans de la menopausa.
Després de la menopausa, el risc de patir osteoporosi es pot reduir si:
- es practiquen sessions curtes i freqüents d'exercicis amb peses,
- es deixa de fumar,
- es modera el consum d'alcohol
- es pren el sol amb moderació
- si vostè menja aliments rics en calci, que es troba en verdures com el bròquil i els pèsols i productes lactis com la llet, el formatge i el iogurt.
Consulti al seu metge sobre la conveniència de prendre un suplement de calci addicional.